S’ha de parlar de decreixement

CANVI CLIMÀTIC I COMPROMÍS GLOBAL DESPRÉS DE CANCUN 2010

L’any 2004 es va constituir el protocol de Kyoto, pel qual els estats firmants es comprometien a la reducció de gasos d’efecte hivernacle, causants de l’escalfament global de la Terra. El 2007 la comunitat científica reunida a València va afirmar globalment que el canvi climàtic era una realitat, i no només teoria. Aquell mateix any, la classe política va reafirmar la posició dels científics a la reunió mundial de Bali. El 2009, la reunió de Copenhaguen, protagonitzada pels presidents de la pràctica totalitat del planeta, va acabar en un sonor fracàs que presagiava el pitjor per a la reunió que es va celebrar fa uns dies. A Cancún 2010 s’han aconseguit tímids encara que importants avanços per part dels ministres i representants de medi ambient dels països. No només s’han establert les bases per reeditar i ampliar el compromís de Kyoto, amb un termini que venç l’any 2012, sinó que, a més, també s’amplia el camp d’actuació mitjançant la creació d’un fons mundial mediambiental amb una dotació econòmica important i s’estableixen els mecanismes de transferència de tecnologia als països subdesenvolupats per poder afrontar l’escalfament del planeta. També es planteja anar més lluny dels mercats d’emissions, i es busca la manera de capturar l’excés de CO2 emès a l’atmosfera.

[Obra ‘Estàs segur de debò que el terra no pot ser també el sostre?’ de Bik Van der Pol, un homenatge a lacasa Fansworth de l’arquitecte Mies Van der Rohe. Foto: Enel Contemporanea – MACRO Museo Arte Contemporanea di Roma]

Des d’Ecòpolis volem seguir recolzant la creació d’una indústria per frenar el canvi climàtic a Catalunya, la revolució de les energies renovables i la disminució de la intensitat energètica. Actualment, les tendències són positives encara que lentes. S’han de buscar nous camins que permetin crear nous mercats com el dels drets d’emissió, i buscar la gestió més adequada dels recursos existents i la implicació de les institucions, les empreses i, evidentment, el conjunt de la societat.

La fotografia que encapçala aquesta pàgina fa referència a una instal·lació que s’exposa al museu Macro de Roma. Constitueix una bona metàfora de la situació actual: busca que el visitant reflexioni sobre el canvi climàtic i el que poden fer les energies renovables per frenar-lo. A l’interior de la càpsula s’hi pot veure un ecosistema tropical i humit i papallones de diferents espècies, que són les criatures més sensibles a l’escalfament global. La previsió actual és que la Terra s’escalfi dos graus durant els pròxims anys, fet que provocarà l’extinció del 30% de la biodiversitat actual. El repte és gran i sens dubte apassionant, però ens hi van la qualitat de vida que tindrem en un curt termini de temps i el món que heretarà la següent generació.

Vídeo resum de la taula rodona organitzada el dia 9 de desembre per El Periódico de Catalunya a les instal·lacions del CETIB i en la qual van participar Max Vives-Fierro (director de la Fundació Catalunya Europa), Frederic Ximeno (director de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya), Carles Arnault (director del Saló Ecocity i del Saló Carbon Expo de Fira de Barcelona ), Anna Rosa Martínez (delegada de Greenpeace a Catalunya), Jordi Català (secretari del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona) i Imma Mayol (tinenta d’alcalde i presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona).

Ecòpolis versió PDF [català]

Ecópolis versión PDF [castellano]

Sobre Redaccion